Versión de HTML Básico
El s darrers habitants de la masia de
Santa Margarida van ser el s
membres de la famíl ia Serra i
Alegre. Amb el tancament de la
casa, cap a meitat de la dècada del s
anys seixanta del
segle XX,
desapareixia pràcticament el pobla-
ment estable a l ’antic priorat de
Sant Genís de Rocafort, que tindrà
una continuïtat encara durant un
temps a les cases de can Sanjoan,
can Pastel ler i can Sunyolet.
El s primers noms que trobem a la
documentació relacionada amb
Sant Genís de Rocafort són el s de
Bonfi l l i Sicarda, senyors de Cas-
tel lvel l i fundadors del monestir
l ’abri l de 1 042.
Tot i que de manera irregular al
l larg del temps, les fonts documen-
tal s ens permeten conèixer noms
de famíl ies que han format part en
algun moment del veïnat de Sant
Genís. També l ’arqueologia, a partir
de l ’estudi del cementiri medieval
de Santa Margarida, ens propor-
ciona informació sobre les perso-
nes i les seves condicions de vida,
sovint gens fàci l s.
Les visites pastoral s, que real itzava
el bisbe o un delegat seu a les di -
ferents parròquies, són una de les
principal s fonts d’ informació sobre
les persones, el s seus costums i la
societat, en especial durant el s se-
gles XIV i XV, període en el qual
Santa Margarida rebrà 1 4 visites.
És d’aquestes que extraiem les
notícies més concretes sobre el
comportament rel igiós i especial -
ment moral . El 1 31 0 trobem refe-
rència a un home que sovintejava
poc l ’església i
passava per al t
l ’obl igació de confessió anual ; tres
parel les que mantenien una relació
amorosa sense estar casades i dues
dones que exercien la prostitució.
El 1 31 3 dues de les parel les havien
esmenat la seva situació, però no
pas una tercera.
El 1 337 el donat Miró s’entenia
amb una dona casada; un home ca-
sat s’havia separat de la dona i
quan estava a punt d’acceptar el
retorn, va ser el la qui el va rebutjar.
El 1 344 s’acusa a El isenda, esposa
de Romeu de Moragrega, d’uti l itzar
pràctiques qual ificades d’estranyes
per guarir la canal la del mal d’ul l s: i
encara una al tra parel la que conviu
sense estar casats.
Tot i aquest detal l , desconeixem
mol ts aspectes de la vida d'aques-
tes persones i solament l 'arqueolo-
gia ens pot ajudar a aprofundir-hi .
6 /
Butlletí del Centre d'Estudi s Martorellencs
La presència d’estructures en el s jaciments ar-
queològics i la importància del s objectes que s’hi
recuperen, espectaculars en alguns casos, pot dur a
pensar que la seva recuperació es l ’objectiu que
mou l ’arqueologia. Però aquesta suposició és igual -
ment al lunyada de la real itat. Tal i com ho són la
intuïció i la casual itat a la que ens hem referit
abans.
L’arqueologia és una font més de coneixement
històric, com ho són també les fonts d’arxiu, entre
al tres. Per alguns períodes serà l ’única, però per
al tres s’obre la possibi l itat de la seva uti l ització de
forma integrada.
A Santa Margarida això és factible a partir del se-
gle XI , quan comencem a tenir referències escrites
que podem contrastar amb les fonts arqueo-
lògiques. Tot plegat amb la final itat de generar
coneixement històric,
més enl là de la font
d’ informació específica.
Aquest coneixement històric gira a l ’entorn d’un
actor, que hem de mirar de conèixer en totes les
seves facetes i variabi l itat: les persones. Aquest és
precisament el
tema que hem escol l it per a
tractar-lo a la Jornada de portes obertes que
anualment fem a Santa Margarida, coincidint amb la
campanya d’excavació.
Santa Margarida ens ofereix la possibi l itat de re-
córrer un període que abasta 1 500 anys. Per a les
etapes més primerenques solament disposem de la
informació que ens proveeix l ’arqueologia; a partir
del segle XI el s documents ens van proporcionant
informació sobre persones, ja siguin pagesos,
membres de la comunitat monàstica de Sant Genís
de Rocafort, etc. Però fins hi tot quan disposem
d’aquestes referències documental s, mol ts aspec-
tes no hi són recol l its.
A quina edat morien? Quines malal ties el s afec-
taven? De quina manera la seva activitat repercutia
en la seva salut? Com eren les cases on vivien? Hi
havia una organització amb diferenciació social en
el s cementiris? I en la distribució del poblament?
Percebien la vida i la mort com nosal tres? De
quins estris disposaven? Hi el s coneixements tec-
nològics?. . .
Ens podríem seguir fent preguntes que mol t difí-
ci lment podrem respondre si no és a partir d’un
trebal l que integri les fonts i , també, les diferents
discipl ines que conflueixen en la recerca històrica.
No les podem respondre pas totes, però sí que
volem descobrir una mica més sobre la història
del s que han habitat aquest l loc. Una història que
no és un simple relat, sinó que conté mol ts ele-
ments per ajudar-nos a comprendre el nostre com
portament avui ; que ens pot dur a descobrir co-
neixement obl idat que podem incorporar nova-
ment a les nostres vides.
Membres de la famíl ia Serra i
Alegre, darrers habitants de la
masia de Santa Margarida, a la
porta de la casa
A CASA NOSTRA:
Gen t d e San ta Margari d a
Evolució demogràfica del poblament de Sant Genís de Rocafort entre el s
segles XIV i XIX