Avui per a molts martorellencs el nom de Jaume Amat potser és conegut per la presència de la seva signatura en molts dels esgrafiats que decoren façanes de cases de Martorell. La seva figura, però, és més extensa i polifacètica que la d’aquesta activitat artística.
Jaume Amat i Bargués va néixer a Martorell el 3 de febrer de 1924. Fill de Ramon i Ernesta, era el segon de tres germans: Cristina, Jaume i Josep.
Va desenvolupar al llarg de la seva vida una intensa labor artística, acompanyada de l'activitat docent en el món de les arts i divulgadora de la història. Entre 1930 i 1936 va cursar els estudis d’ensenyament de primària a l’escola pública de Martorell amb els mestres Servat i Garrit i el 1937 va començar a rebre classes de dibuix de la mà de l’artista Ferran Serra. El 1939 va entrar a treballar a l’empresa Aznar i Betlla, on va aprendre l’ofici de matricer. Hi treballà fins el 1952, si bé deixà la feina temporalment el 1950 per al seu primer pelegrinatge a peu a Roma, que repetiria el 1975.
El Centre d’Estudis Martorellencs va iniciar el seu camí el 1972, a mans d’un grup de persones esperonades per l’interès creixent que presentava l’església de Santa Margarida com a potencial jaciment arqueològic.
El Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021, forma part del Pla de recerca i de difusió del patrimoni de Martorell per aquest mateix període.
El 18 de novembre passat es va inaugurar al Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric 'La Caserna' l’exposició MRT segle XVII. Martorell en temps de Joan Cererols, que es podrà visitar fins el 9 de juny. Una exposició que ens aproxima a la història de Martorell al llarg del segle dins el qual va viure el compositor martorellenc Joan Cererols, batejat el 9 de setembre de 1618 a la parròquia de Santa Maria de Martorell, i mort a Montserrat el 27 d’agost de 1680.
El monestir de Sant Genís de Rocafort es troba situat al terme municipal de Martorell, dins l'àrea coneguda com a partida de Sant Genís, denomi-nació derivada de la delimitació de l'antic territori monàstic.
La meva vinculació amb Santa Margarida ve donada per haver participat, essent estudiant d'Història, en quatre campa-nyes d'excavació entre 1997 i 2001. Amb la perspectiva que donen els vint anys que han passat des d'aleshores, puc dir que haver participat en aquestes campanyes va suposar una de les expe-riències més enriquidores de les que he gaudit i va ser així sens dubte per les persones tan excepcionals que hi vaig trobar.
