Llegeix el núm. 10 del nostre Butlletí APUNTS

apunts num10b


EDITORIAL

Posted in ApuntS núm. 10

Porta SGR 220El Centre d’Estudis Martorellencs va iniciar el seu camí el 1972, a mans d’un grup de persones esperonades per l’interès creixent que presentava l’església de Santa Margarida com a potencial jaciment arqueològic.

Les primeres actuacions aviat van confirmar aquelles expectatives. Aquell grup, lligat en bona mesura a l’entorn de Jaume Amat, era integrat per joves en procés de formació en l’àmbit de la Història i l’Arqueologia, i també per altres persones que feien seu l’interès pel patrimoni històric de Martorell. Aviat va donar pas a la constitució com a entitat, establint les finalitats que han guiat la seva actuació.

JAUME AMAT I BARGUÉS

Posted in ApuntS núm. 10

Jaume Amat 180Avui per a molts martorellencs el nom de Jaume Amat potser és conegut per la presència de la seva signatura en molts dels esgrafiats que decoren façanes de cases de Martorell. La seva figura, però, és més extensa i polifacètica que la d’aquesta activitat artística.

Jaume Amat i Bargués va néixer a Martorell el 3 de febrer de 1924. Fill de Ramon i Ernesta, era el segon de  tres germans: Cristina, Jaume i Josep.

Va desenvolupar al llarg de la seva vida una intensa labor artística, acompanyada de l'activitat docent en el món de les arts i divulgadora de la història. Entre 1930 i 1936 va cursar els estudis d’ensenyament de primària a l’escola pública de Martorell amb els mestres Servat i Garrit i el 1937 va començar a rebre classes de dibuix de la mà de l’artista Ferran Serra. El 1939 va entrar a treballar a l’empresa Aznar i Betlla, on va aprendre l’ofici de matricer. Hi treballà fins el 1952, si bé deixà la feina temporalment el 1950 per al seu primer pelegrinatge a peu a Roma, que repetiria el 1975. 

Projecte de recerca SGR / SM 2018 - 2021

Posted in ApuntS núm. 10

Plafo 03 SGR 180pxEl Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021, forma part del Pla de recerca i de difusió del patrimoni de Martorell per aquest mateix període.

El conjunt format pel monestir de Sant Genís de Rocafort i l’assentament i l’església de Santa Margarida defineix un territori que comparteix parcialment una història comuna que aconsella un plantejament de recerca integral tant des del punt de vista de l’anàlisi històrica com de l’eficiència de les intervencions arqueològiques que es proposen.

A CASA NOSTRA: Monestir de Sant Genís de Rocafort

Posted in ApuntS núm. 10

Planta SGR 300pxEl monestir de Sant Genís de Rocafort es troba situat al terme municipal de Martorell, dins l'àrea coneguda com a partida de Sant Genís, denomi-nació derivada de la delimitació de l'antic territori monàstic.

Topogràficament Sant Genís se situa sobre un puig rocós a 201,3 metres sobre el nivell del mar, al vesant nord de la serra de l'Ataix, sobre la plana que forma el riu Anoia, emmarcada pel meandre que traça entre el torrent de les Deveses (a l'oest), el de les Set fonts (a l'est), i les elevacions de la serra de l'Ataix i el Montgoi, que el superen en alçada en poc més de 70 metres.

A CASA NOSTRA: Santa Margarida

Posted in ApuntS núm. 10

Romanica 300px

La zona excavada a Santa Margarida es va con-centrar fins l'any 2012 a l'interior i l'entorn immediat de l'església de Santa Margarida. Aquesta actuació va posar al descobert una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del segle V-VI fins a pràcticament l'actualitat, amb la presència destacable d'antecedents que ens remunten puntualment fins al segle IV, amb la presència d'un mil·liari atribuïble a l'emperador Magnenci.

La realització de les obres d'ampliació del peatge de l'autopista AP-7 va oferir la possibilitat d'estudiar una zona més àmplia, en la qual ja se suposava l'existència de restes arqueològiques relacionables amb la seqüència identificada a Santa Margarida.

MARGARITOS

Posted in ApuntS núm. 10

margaritosLa meva vinculació amb Santa Margarida ve donada per haver participat, essent estudiant d'Història, en quatre campa-nyes d'excavació entre 1997 i 2001. Amb la perspectiva que donen els vint anys que han passat des d'aleshores, puc dir que haver participat en aquestes campanyes va suposar una de les expe-riències més enriquidores de les que he gaudit i va ser així sens dubte per les persones tan excepcionals que hi vaig trobar.