Llegeix el núm. 13 del nostre Butlletí APUNTS



A CASA NOSTRA: Sant Genís de Rocafort 2019

Posted in ApuntS núm.13

II campanya d'excavacióII campanya d'excavació.

La segona campanya d’excavacions a Sant Genís de Rocafort s’ha desenvolupat entre els dies 25 de juny i 6 de juliol, amb un equip format per tres membres de l’equip del projecte de recerca i la col·laboració de 9 estudiants d’Arqueologia.

S'ha donat continuïtat a l'excavació de la terrassa superior de Rocafort, iniciada l'any passat, ocupada per l'església i les estances i espais immediats a aquesta pel costat de migdia.

El sector era ocupat en la seva meitat est fona-mentalment per les estructures d'un petit claustre que, a la vegada, acollia les tombes dels Castellvell, fundadors del monestir el 1042, precisament amb la intenció que fos el seu panteó familiar.

S’ha pogut aprofundir en el coneixement d’elements bàsics a partir dels quals es podrà interpretar com era aquest claustre i com es disposaven els diferents enterraments, malauradament tots ells ja espoliats des d'època antiga.

A la meitat oest del mateix sector s'ha excavat un espai que  presenta una important remoció, fruit de sondejos realitzats el 1937. Tot i això, s'identifica clarament una escala d'accés, alhora que és possible que l'àrea d'enterraments també s'estengui cap aquest costat.

La imatge de la dreta ens mostra de forma resumida els principals resultats de l'excavació al sector sud exterior de l'església, el qual es comunicava amb l'interior d'aquesta mitjançant un portal lateral (1).

A l'espai assenyalat amb el número (2) s'han identificat restes constructives de l'antic claustre, de planta poligonal irregular i amb diversos arcs dels quals s'han localitzat els punts d'assentament. Dins el claustre, i també en una disposició paral·lela al mur de l'església (3), s'han pogut estudiar parcialment diverses tombes, ja espoliades d'antic, i una ossera, amb les restes molt afectades per les arrels d'una gran figuera, però que ha proporcionat nombrosos fragments de ceràmica medieval, a més de les restes antropològiques.

A l'extrem oest del sector excavat (4), s'ha identificat la zona que va ser excavada el 1937 per Isidre Clopas, alhora que s'ha ampliat la identificació de l'escala que comunica amb les construccions del sector inferior (5). Aquí s'ha posat al descobert el perímetre d'una estança allargada, delimitada a l'est per un tancament format per la mateixa roca retallada i restes d'un mur.

Més cap a l'est (6) es fa ara visible el mur que tancava la terrassa superior en aquest punt i que defineix una segona estança. Tan aquesta com l'anterior (5), queden delimitades a migdia per un mur que s'estén d'est a oest i separa aquesta terrassa intermèdia de la inferior.

Paral·lelament a l'excavació s'han realitzat els treballs habituals de planimetria, registre gràfic i descriptiu, a més de la neteja i tractament inicial dels materials arqueològics per a posteriorment procedir al seu estudi, segons les seves característiques.

    

 

 

Difusió del patrimoni i recursos digitalsDifusió del patrimoni i recursos digitals

L’església de Sant Genís de Rocafort ha expe-rimentat transformacions i ha patit enderro-caments que han desdibuixat o fet desaparèixer part de la seva fesomia romànica original.

El primer agent de degradació van ser els terra-trèmols de 1427 i 1428, que van dur la ruïna a bona part de les edificacions del monestir i, en el cas de l’església, van provocar la caiguda de la volta que cobria la nau i l’estructura del cimbori i la cúpula, al sector del cor. 

L’agent més agressiu, amb tot, ha estat l’activitat humana, que ha arrencat bona part dels carreus dels edificis per a reutilitzar-los com a material de construcció, i que va culminar amb la vola-dura de l’absis, que encara es conservava fins el 1928, con ens mostren algunes imatges fotogrà-fiques.
Altres transformacions són el resultat de la res-tauració parcial de l’església al segle XVI, quan els sectors del cor i la nau van ser coberts novament, amb una teulada sustentada amb bigues. La seva instal·lació va fer necessària la construcció de dos arcs als laterals del cor, dels quals avui se’n conserva encara un al costat de migdia.

L’estudi detingut de l’edifici ens permet identi-ficar les diferents intervencions i els vestigis a partir dels quals, juntament amb la comparació amb altres edificis contemporanis, podem re-construir l’aspecte de l’obra romànica en el moment de la seva construcció a finals del segle XII.

Més complex és fer comprensibles les transfor-macions i, de manera especial, transmetre la imatge de l’obra romànica a l’ull no expert. És aquí on les tecnologies digitals obren un camp de possibilitats que permet trencar la barrera que dificulta el procés.

Després  de l’estudi de l’edifici, s’ha elaborat un model 3D a partir d’imatges fotogràfiques actu-als. Sobre aquest, s’han creat informàticament els elements romànics desapareguts, també en 3D. Un cop eliminats de la imatge els elements cons-tructius del segle XVI, s’han integrat la imatge real amb la reconstrucció virtual. En paral·lel, sobre un croma verd s’han gravat les imatges de vídeo de la visita comentada a l’edifici. 

Finalment, s’han integrat les imatges reals actuals amb les generades de forma virtual i amb les de vídeo, així com les indicacions que remarquen visualment alguns aspectes de la visita comen-tada. La generació del vídeo en 360º permetrà la possibilitat que l’espectador visualitzi qualsevol dels possibles enquadraments de la imatge i que, mitjançant la imatge estereoscòpica que s’obté amb l´ús d’unes ulleres adequades, percebi la imatge de manera tridimensional i situat a l’in-terior de l’església.