Llegeix el núm. 15 (febrer 2020) del nostre Butlletí APUNTS



La Vila: Origen i evolució

Posted in ApuntS núm.15

ALFRED MAURI MARTÍ

Avui diríem que Martorell es crea com a hub, node importantíssim on conflueixen a l’època medieval, sobre el que havia estat el traçat de la Via Augusta, els camins provinents del Vallès, d’Olesa de Montserrat, de Barcelona i el del marge dret del Llobregat. Per l’altre extrem, el camí cap a Montserrat, el camí ral que porta cap a Piera, Igualada i Lleida, i el camí cap el Penedès.

El camí que va del Pont del Diable al pont de l’Anoia serà l’eix sobre el qual es forma el nucli, esmentat per primer cop l’any 1032, amb un carrer únic i allargassat, amb un eixamplament per acollir el mercat medieval: l’actual plaça de la Vila. Les fortificacions de Rosanes i del Castellvell de Rosanes queden lluny d’aquest node i, per tant, la població es protegeix amb muralles que, a la vegada, fortifiquen el camí per tal de controlar-lo.

L’espai entre la serra de les Torretes i la zona inundable, i probablement d’aiguamolls, que formaven la confluència dels rius Anoia i Llobregat i el torrent de Llops, i el torrent de Rosanes i el de la Mina als extrems, definiran l’espai construïble. La proximitat del pas del Congost serà clau en la consideració estratègica de Martorell. Tant el 1641, durant la Guerra del Segadors, com el 1714, la defensa de Barcelona s’articularà inicialment a partir de la defensa d’aquest pas. En ambdós casos Martorell en pagarà un alt preu.

Els condicionants orogràfics i estratègics, juntament amb la importància del camí, generen aquesta estructura urbana allargassada que s’estén en un primer moment entre el Portal d’Anoia i el de les Hores. El primer el podem veure en una imatge de 1668, juntament amb el pont de fusta que creuava el riu Anoia. Del segon es conserven diverses imatges fotogràfiques.

Aquest primer recinte incloïa el carrer anomenat del Vall Superior (actual de Lloselles). La zona que avui ocupa el carrer del Mur es correspon amb l’alineació de la muralla. Entre el Vall Superior i la muralla s’estenia un espai ocupat per pocs habitatges i, majoritàriament, per corrals, cellers i horts. Els dos extrems del Vall Superior enllaçaven als extrems amb el Portal de les Hores i la plaça de l’Església. Un parell de carrerons unien transversalment els dos carrers d’aquest recinte.

Dins aquesta estructura, destaca l’eixamplament que defineix la plaça de la Vila. Un espai adequat  per a la funcionalitat de mercat. Algunes imatges encara ens mostren els porxos que el complementaven, avui totalment desapareguts.

El creixement urbà serà durant molt de temps totalment lineal, a banda i banda de camí. El segon recinte de muralla, ja edificat al segle XVI, tancarà l’espai que queda comprès entre el Portal de les Hores i el de la Font. Es correspon amb l’actual carrer de Josep Anselm Clavé.

Fora d’aquest recinte es trobava l’edifici de l’hospital, fundat per Pere Grony als inicis del segle XIII. A tocar de muralla hi havia l’abeurador de la Vila, proveït per una deu que dona nom al carrer. Al segle XVII documentem l’arranjament d’aquesta font, destruïda indiscriminadament la dècada de 1970.

La presència d’aigua abundant en aquest punt afavorirà la implantació de diverses activitats industrials que, alhora, també condicionen la traça del carrer que novament presenta aquí un eixamplament, tot i que de menor extensió que el de la plaça de la Vila.

El creixement demogràfic forçarà encara la formació d’un tercer recinte que, seguint el camí, donarà lloc al carrer Nou (actual de Pere Puig), fins a l’alçada de la plaça de la Creu, on se situava la nova porta de muralla. Aquest recinte apareix totalment definit ja a llarg del segle XVII. Encara al segle XVII-XVIII, dins aquest perímetre, es va afegir el carrer de Dalt.

Per fora del recinte murallat, al nord trobem un camí, anomenat del Revall o Carretera Vella, i al sud, l’anomenat Camí del Mur, que ressegueix la muralla per aquest sector.

 

El creixement urbà de la Vila

Al segle XIX l’àmbit murallat deixarà de delimitar el nucli urbà i s’iniciarà una expansió de la Vila amb la creació de nous carrers, més enllà de la perllongació del carrer Nou, seguint el camí cap el Congost i Sant Andreu de la Barca, i la formació del carrer dels Caputxins, a l’ombra del convent edificat sobre la Vila entre els segles XVII i XVIII.

La modificació del traçat de la carretera general (N-II) entre 1863 i 1864, donarà lloc a la formació del carrer del Mur. Això afavorirà ben aviat el creixement que correspondrà als carrers de Sant Francesc, Sant Antoni, Esquadra, Unió, Migdia, Muntanya, Vistalegre i Sant Josep, enllaçant amb el carrer del Mercadal. Tot aquest sector s’articularà de forma més intensa amb la cobertura del tram final del torrent de Rosanes, entre 1924 i 1925, donant lloc a la formació de la plaça del Portal d’Anoia. Finalment, la cobertura de la resta del torrent el 1960, permetrà la formació del carrer Rosanes. Plaça del Portal d’Anoia: es crea amb la cobertura de la part inferior del torrent de Rosanes, entre 1924 i 1925.

A tocar de la part alta del carrer del Mur es formaran els carrers de Pau Par i de la Mina i, més modernament, ja a ple segle XX, l’avinguda Vicenç Ros.

La renovació del traçat de la carretera de Terrassa el 1894 i la construcció del pont de ferro sobre el Llobregat el 1893 afavorirà també l’expansió en aquest sector, on trobem a més el passeig del Quarter, edificat al segle XVIII, el de Sant Bartomeu i Diputació.

Entre 1959 i 1960 es començarà l’edificació dels habitatges del barri de l’Illa, al costat de la piscina, construïda per Francesc Santacana Romeu el 1930.

Més enllà de la Vila, el creixement urbà de Martorell es concentra a l’entorn de les estacions ferroviàries del MZA (actual RENFE) i Ferrocarrils Catalans (actual FGC). A la part alta de la carretera de Piera s’edificaran les primeres cases durant la dècada de 1930. Un creixement incipient que donarà lloc després a la construcció dels habitatges de promoció municipal a l’extrem del carrer Sant Antoni M Claret, a tocar del torrent de Llops, el 1957. Posteriorment, just abans de l’inici de l’expansió urbana al Pla i l’enderroc de les cases del carrer del Mur, s’edificaran 1958 els habitatges promoguts per la ”Obra Sindical del Hogar”, a tocar del que avui és l’avinguda Germans Martí.

 

La documentació i els Instruments de protecció del patrimoni

Actualment disposem de diversos instruments que ens permeten conèixer amb més o menys precisió quins són els elements de patrimoni de Martorell:

El Mapa de Patrimoni Cultural, de la Diputació de Barcelona

L’Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català, de la Generalitat de Catalunya

El Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell (PGOU)

Pel que fa a les figures de protecció, comptem amb els bens declarants d’interès nacional (BCIN), i local (BCIL).  En el primer cas, a la Vila n’hi ha tres: el Pont del Diable, la torre del rellotge de les Hores i el Convent o Museu Vicenç Ros. Pel que fa a BCIN, dins l’àmbit de la Vila trobem Cal Nicolau, la Casa de la Vila, la Casa Mestres, l’escola “Els Convents”, les restes de la capella de Santa Bartomeu, la Caserna de Cavalleria, l’antiga Farmàcia Bujons, el refugi antiaeri de la plaça de la Vila, la casa Par i Ca l’Oller.

Altres edificis figuren amb diferents graus de protecció al PGOU. En total, per a l’àmbit de la Vila, en referencia deu més.

El diagnòstic sobre la situació de la Vila fa imprescindible una revisió acurada d’aquestes qualificacions i la definició de la protecció que els correspongui.

  

 

 

 

 



Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat