A CASA NOSTRA: Sant Genís de Rocafort

El monestir de Sant Genís de Rocafort forma part d'un conjunt patrimonial al qual va associada l'església i jaciment arqueològic de Santa Margarida i que cal analitzat i valorar en el context territorial de la dotació fundacional del monestir el 1042.

Es tracta d'un territori d'interès històric i arqueològic donada la seva pervivència al llarg del temps, alhora que actualment presenta a més un gran potencial des del punt de vista del patrimoni natural per la presència de bosc, activitat agrícola i zona fluvial. Aquestes característiques el posen en valor com un espai de gran interès per a l'estudi, la difusió i el seu ús cultural, lúdic i esportiu.

Santa Margarida, que a partir de 1042 serà la parròquia del territori del monestir de Sant Genís, presenta uns orígens molt anteriors que cal posar en relació amb el pas de la Via Augusta i la presència de restes arqueològiques d'època paleocristiana que es concreten en l'edifici de l'església dels segles V-VI, així com altres edificacions annexes ara en estudi i la necròpolis, amb clara continuïtat fins al segle XVIII.

En el cas de Sant Genís la investigació actual ha tret a la llum indicis d'antecedents religiosos antecessors del monestir i ha possibilitat l'estudi, encara parcial, de l'estructura del monestir que es configura entre els segles XI i XVI.

Cal destacar la importància d'aquest estudi atesa la poca atenció que fins ara han merescut els petits monestirs medievals des de la recerca arqueològica. La investigació a Sant Genís obre nou camí en aquest camp.

Aquest 2021 es tanca el projecte de recerca quadriennal 2018-2021, a partir dels resultats del qual s'està treballant ja per a definir el del període 2022-2025. És en aquest context que aquest 2021s'ha prospectat mitjançant georadar la plataforma inferior per a disposar així d'una informació clau per a determinar les característiques de les properes intervencions, a més de les dades que proporciona respecte a l'estructura del monestir en aquest sector, que és on es concentraran els treballs dels propers quatre anys. També en aquest mateix període es completarà l'anàlisi de l'evolució territorial del priorat i es prosseguiran els treballs a Santa Margarida, tant en els sectors ocupats per construccions de la fase paleocristiana com en l'extensa necròpolis medieval que s'estén al costat est de l'església.

En paral·lel el projecte contempla actuacions de preservació i restauració, condicionament per a la visita, l'elaboració de recursos per a la difusió, i la comunicació de resultats en l'àmbit científic amb la participació en jornades i congressos i la publicació d'articles.

El monestir de Sant Genís de Rocafort ocupa un massís rocós, totalment aïllat del seu entorn, al qual s’accedia en època medieval a través d’una passera de fusta que el connectava amb la serra de l’Ataix (11). Aquesta posició de ben segur va fer que d’antic fos considerat un punt defensiu estratègic, donant lloc al topònim Rocafort.

Els resultats de la recerca arqueològica i la toponímia permeten identificar una ocupació de caràcter religiós de l’indret amb anterioritat a la fundació de monestir l’any 1042, a més de l’existència d’una capella dedicada ja a Sant Genís que s’esmenta en el document fundacional.

El monestir s’articula en tres plataformes, la superior de les quals és ocupada per l’església romànica (1) i, adossat al seu costat sud, l’espai on se situava el claustre (2), el qual acollia els enterraments més destacats, pertanyents a la nissaga dels Castellvell. Els trobem tan en els sarcòfags encastats al mur com en una successió de tombes esglaonades al llarg del tall a la roca per a la fonamentació. Tota aquesta àrea va ser objecte d’estudi en les intervencions de 2018 i 2019.

A través del claustre es connectava l’església amb les dependències monàstiques (3), a les quals s’accedia a través d’una escalinata monumental que permetia baixar fins a la plataforma intermitja. Aquesta s’estructurava en part sobre la roca i en part mitjançant un espai construït entre la roca que delimita la plataforma i la muralla del costat de migdia i que es pot identificar pels nombrosos forats de pal, encaixos per a bigues i retalls presents a la roca. Es conserven tres dependències, excavades entre 2020 i 2021. D’aquestes és la central (7) la que ha proporcionat indicis més clars del seu ús com a cuina atesa la presència d’un espai destinat a foc i l’existència d’un canal de desaigua que es pot associar amb diversos fragments d’una pica recuperats dins mateix d’aquest àmbit. Cal destacar la presència d’un armariet encastat al mur a la dependència situada més a l’oest (6), on també s’han recuperat alguns fragments d’arrebossat pintat i s’han pogut identificar almenys dues fases constructives, a la segona de les quals pertany l’escala que la posa en comunicació amb l’àrea de cementiri. Destaca aquí la porta oberta al mur sud que evidencia la presència d’altres dependències situades sobre la roca i la plataforma inferior.

La plataforma inferior és delimitada per la muralla en tot el seu perímetre, si bé on millor es conserva i presenta una major fortificació és al costat sud, amb un gruix de muralla considerable i les restes d’una torre de planta circular. Aquesta disposició és coherent amb la necessitat de controlar l’accés al monestir des de la serra de l’Ataix a través de la passera de fusta (11) i el recorregut pel peu de muralla (12) fins a la porta d’accés al recinte. Pel demés les restes constructives visibles en aquesta plataforma són escasses, llevat de les restes d’una cisterna (9) al costat oest i part d’un mur al costat oposat. La prospecció amb georadar proporcionarà informació que ajudarà a interpretar la disposició de les edificacions en aquest sector ja que tot apunta cap a un arrasament d’estructures que havien de configurar la façana del monestir per aquest costat.

Cal tenir present que ens trobem davant d’un conjunt edificat que durant molt de temps va ser espoliat sistemàticament per aprofitar-ne els carreus com a material constructiu. Malgrat això, l’excavació palesa la monumentalitat del monestir, més enllà del que es podia suposar prèviament a l’inici de l’estudi arqueològic.

Us convidem a fer la visita virtual a Sant genís de Rocafort