ES POT FER: Una oportunitat que no es pot deixar passar

Els efectes destructors de l’incendi del juliol passat a la serra de l’Ataix i les Torretes han suposat, per contra, la possibilitat de documentar un destacat nombre d’elements de patrimoni d’una importància notable dins la història del Martorell preindustrial. Fins al moment de l’incendi una vegetació descontrolada havia anat cobrint i fent invisibles i inaccessibles elements com camins històrics, fonts, barraques de vinya, marges de pedra seca, construccions històriques, pedreres, etc., fruit tots ells de l’activitat que es desenvolupava a la muntanya quan aquesta no era un espai forestal residual. Com a conseqüència de l’incendi ara som davant el repte de gestionar la recuperació d’aquest espai per a uns usos socials diferents als que havia tingut històricament, en un context on esdevé un pulmó per a Martorell com a part d’un espai natural que s’estén cap els termes de Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat i les muntanyes d’Ordal.

A més dels treballs que calgui realitzar per a la recuperació de la flora i de la fauna, cal afrontar la documentació dels elements de patrimoni històric i etnològic que hem assenyalat per assegurar-ne el seu coneixement, la seva conservació i la posterior divulgació. Cal tenir present, a més, que són també testimonis de la nostra història i com a tals cal tractar-los. Des del Centre d’Estudis Martorellencs ja vam dur a terme treballs de documentació d’alguns dels edificis històrics de la zona, amb l’elaboració de la planimetria i alçats de les torretes del Clos i Griminella i del castell de Rosanes entre 2007 i 2009, i la publicació el 2011 d’una monografia sobre l’activitat minera als termes de Castellví se Rosanes i Martorell.

L’incendi ha posat a la vista i ha fet accessibles un seguit d’elements patrimonials que fins ara no es podien documentar i estudiar adequadament. Corresponen fonamentalment a la infraestructura que feia possible el cultiu a bona part de la muntanya i l’explotació de les pedreres de gres roig.

L’estudi d’aquests elements comença amb la generació d’una documentació precisa. Així, el primer pas és cartografiar-los. Cal documentar el traçat dels camins i contrastar-ho amb la informació i la cartografia històrica per a una correcta identificació; el mateix cal amb els emplaçament de pedreres, marges, barraques de vinya. En paral·lel cal una cobertura fotogràfica completa i en alguns casos, com pot ser el de les barraques de vinya, generar models digitals en 3D. Aquesta informació permetrà definir els traçats de camins a recuperar i la senyalització adequada. En el cas de les pedreres, analitzar el seu funcionament, els volums de pedra extreta, les tècniques d’explotació i els períodes de funcionament. En el cas de les infraestructures agrícoles, avaluar-ne l’estat de conservació, definir mesures de protecció o restauració, l’anàlisi de les tècniques constructives i la datació.

Tota aquesta informació esdevé una font històrica que permet tant el seu tractament en l’àmbit acadèmic com en la divulgació, alhora que el coneixement que aporta constitueix un recurs clau per a l’educació ambiental.

L’incendi ha deixat a la vista i fàcilment accessibles elements com diverses barraques de vinya, testimonis d’una tècnica constructiva quasi oblidada. Aquesta accessibilitat, que per una banda permet el seu estudi detallat, també les fa més vulnerables al vandalisme i als efectes de l’erosió en perdre la protecció vegetal de la coberta i dels arbres de l’entorn.