Quan algú entra a la Farmàcia Bujons, el primer que crida l’atenció és la col·lecció d’una trentena de pots de ceràmica i les de-senes de pots de vidre que guardaven (i alguns encara guarden) els medicaments que es preparaven a la rebotiga de la mateixa farmàcia.

L’ús d’aquests pots de ceràmica apareix a les antigues farmàcies monacals i rurals per emmagatzemar plantes polvoritzades, arrels, llavors, ungüents o extractes de plantes, en-tre d’altres materials per elaborar pocions i medicaments. Aquests pots són coneguts amb el nom d’albarel·los. I d’aquests artístics envasos medicinals parlarem en aquesta secció, tot aprofitant les imatges i la informació que ens proporcionen diferents farmacopees de la biblioteca farmacèutica de la família Bujons.

L'origen de l'albarel·lo és persa, probablement del segle XII, i el seu disseny sembla estar inspirat en la canya de bambú, ja que aquest material era utilitzat en la fabricació d'envasos per a transportar drogues. Arriba al sud d'Europa a través de les zones d'influència musulmana com a objecte de luxe i poc després comença a fabricar-se en aquestes zones per a ús intern i d'exportació, convertint-se en les primeres peces de ceràmica d'ús exclusiu farmacèutic del continent. Les terrisseries més importants, i les primeres a co-mençar a produir albarel·los a Europa, estaven a Espanya (Manises, Paterna, Terol, Talavera de la Reina, etc). Es fabricaven de diferents mides, anomenant els més petits pindolers, ja que es feien servir per guardar-hi píndoles. També a Itàlia hi va haver rellevants terrisseries, com les de Faenza i Urbino.