A l’antiga Roma, si volies comprar una joia, concretament un collar de perles, havies d’anar al porticus margaritaria, on hi tenien els seus establiments els joiers es-pecialitzats en aquestes esferes de nacre. De fet, ja els grecs anomenaven marga-rites a les perles.

Perquè explico això? Perquè entengueu la raó per la qual encara compto entre els millors amics “els perles” que vaig conèixer a Martorell.

A Santa Margarida ens cuidaven molt bé, s’excavava millor, per no parlar dels tibe-ris… després de tants anys, cada vegada que arriba juliol penso: “Qui pogués tornar a Santa Margarida!”. Ho confesso: tinc “mono” d’excavació. Jo sóc d’aquelles que quan camina al costat d’unes obres repasso amb la mirada el perfil, no sigui cas que hi hagi una sitja, uns fragments de ceràmica, què sé jo!

La vida ens ha portat a tots nosaltres per camins diferents... alguns, pocs, poden guanyar-se la vida amb l’arqueologia, al-tres han hagut d’iniciar altres activitats, i jo he tingut la sort d’anar vorejant la disciplina des de diferents perspectives, des de les traduccions de llibres d’his-tòria, des de les visites divulgatives i edu-catives a jaciments i museus, i ara, des de la narrativa de ficció històrica.

El meu enamorament del Pont del Diable va ser total. Ara visc molt a prop, a Sant Esteve Sesrovires, i m’agrada molt anar-hi a passejar al crepuscle, imaginar la legió Cuarta Macedònica travessant el Rubricatus per anar a fundar la Colònia Barcino, els laietans, al·lucinats, mirant des dels pocs poblats encara ocupats cóm l’exèrcit aixecava el pont, pedra a pedra, i l’arc de triomf, l’embarcador amb les bar-casses plenes de blat, de sal, de pells… I Ad Fines? Quan trobarem la mansio Ad Fines?

Haver pogut presentar la meva novel·la Rubricatus a la flamant biblioteca de Martorell, envoltada de la Dra. Rosario Navarro (la Xari! Sempre seràs la Xari!), de l’Alfred Mauri (noi, per a tú no passen els anys!), de la Montse Farreny (companya de l’època universitària), i de tants altres, ha estat emocionant. No podria haver escollit millor lloc. Moltes gràcies a tots, continueu sent, després de trenta anys, uns companys inmillorables, uns “perles”.

Ara sí m’he decidit: la propera campanya a Santa Margarida… no hi faltaré!