Andrés Martinez Reche
ÀLOES SUCCOTRINA (nom popular de l'Aloe perfolliata)
El nom: Aloe potser derivat del grec άλς, άλός (hals, halós), "sal" - donant άλόη, ης, ή (aloé, oés) que designava tant a la planta com al seu suc - a causa del seu gust, que recorda a l'aigua del mar. D'aquí va passar al llatí ălŏē, ēs amb la mateixa acceptació, i que, en sentit figurat, significava també "amarg". S'ha proposat també un origen àrab, alloeh, que significa "la substància amarga brillant"; però és més probable un origen complex a través de l'hebreu ahal; perfoliata: epítet llatí que significa "amb fulles unides al voltant de la tija".
D’aquesta planta s'extreu l'assèver, sèver (acíbar, en castellà) emprada antigament en medicina per les seves propietats com a purgant.
A la farmàcia tenim l’obra de F. Swediaur: Pharmacopoeia medici practici universalis, … on trobem la següent informació sobre com elaborar l’extracte d’àloe.
- R[ecepta]. Succi gummi- resinosi Aloës perfoliatae, (vulgo Aloës socotrina dicti) pulv. Libram semis.
- Aquae libras duas.
- Solve digerendo, et liquorem colatum in balneo aquae evapora ad consistentiam extracti
- Recepta. “Mitja libra de pols de goma-resinosa d’Àloe perfoliata (anomenada popularment Aloës socotrina)”
- Dues lliures d’aigua
- Dissol esmicolant i evapora en un bany d’aigua el licor colat, fins aconseguir la consistència d’extracte
