A CASA NOSTRA: Monestir de Sant Genís de Rocafort

El monestir de Sant Genís de Rocafort es troba situat al terme municipal de Martorell, dins l'àrea coneguda com a partida de Sant Genís, denominació derivada de la delimitació de l'antic territori monàstic.El monestir de Sant Genís de Rocafort es troba situat al terme municipal de Martorell, dins l'àrea coneguda com a partida de Sant Genís, denominació derivada de la delimitació de l'antic territori monàstic.

Topogràficament Sant Genís se situa sobre un puig rocós a 201,3 metres sobre el nivell del mar, al vesant nord de la serra de l'Ataix, sobre la plana que forma el riu Anoia, emmarcada pel meandre que traça entre el torrent de les Deveses (a l'oest), el de les Set fonts (a l'est), i les elevacions de la serra de l'Ataix i el Montgoi, que el superen en alçada en poc més de 70 metres.

Des del cim de Rocafort, en direcció nord-est, es poden veure clarament els senyals de les antigues pedreres de les quals s'extreia la pedra rogenca amb la qual són bastits els edificis de monestir i de l'església propera de Santa Margarida. Aquest material serà també present habitualment a les cases de Martorell. L'explotació va estar activa fins els primers anys del segle XX, facilitant alhora la utilització com a pedrera de les mateixes restes del monestir.

El projecte d'intervenció arqueològica a Sant Genís de Rocafort es planteja com una actuació integral que permeti l'excavació i estudi complets del monument tant pel que fa a les estructures arquitectòniques com arqueològiques, aprofundint en el coneixement d'un monestir que presenta com a singularitats tant la seva antecedència, prèvia a la fundació de 1042, com la seva estructura en la forma com arriba al moment de la seva destrucció, bàsicament com a conseqüència dels terratrèmols del segle XV.

És de destacar el fet que correspongui a una actuació constructiva molt focalitzada en els segles XII i XIII, amb una activitat monàstica que perdura durant el segle XIV i la crisi definitiva ja dins el segle XV, la qual cosa permet l’estudi d’un conjunt monàstic molt acotat en el temps i exempt pràcticament de transformacions posteriors.

L'estat actual de coneixement arqueològic del conjunt és limitat atès que una intervenció realitzada per Isidre Clopas de 1937 fou parcial i sense metodologia arqueològica, mentre que la de 2014 es va circumscriure a les imprescindibles per a una correcta delimitació del jaciment i avaluació del potencial arqueològic.

Precisament aquesta intervenció va posar en evi-ència l'interès d'una excavació integral ja que pot complementar de manera exhaustiva la informació que proporcionen els documents, per altra banda sempre incompleta.

Els treballs de consolidació duts a terme, juntament amb els d'elaboració de planimetries i alçats, han permès una planificació acurada de la intervenció i han posat a disposició de l'equip de recerca una base documental que era imprescindible per a la creació d'un registre arqueològic d'acord amb la metodologia de treball que utilitza el CEM. La intervenció arqueològica de 2014 ha utilitzat ja la metodologia de treball de camp i registre arqueològic que aplica el CEM a les seves intervencions.

Aquest no és un factor secundari atès que una intervenció arqueològica a Sant Genís de Rocafort no es pot deslligar ni de les intervencions a Santa Margarida, ni de l'estudi integral del territori que correspon al monestir a partir de 1042.
La primera campanya d’excavacions emmarcada dins el projecte de recerca quadriennal 2018 – 2021 ha tingut lloc entre els dies 25 de juny i 6 de juliol, amb la participació de quinze persones entre integrants de l’equip de recerca i estudiants d’arqueologia de les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona. Us oferim aquí un resum dels resultats assolits en aquesta primera actuació i que tindrà continuïtat al llarg dels tres propers anys. Ara, un cop finalitzada la campanya d'excavació, el CEM inicia els treballs de laboratori.

ELS RESULTATS

Tot i que el 2014 l’interior de l’església va ser excavat quasi del tot, restaven pendents d’estudi alguns punts al sector de la nau i del presbiteri. En el primer s’han pogut recuperar dos enterraments dels quals està pendent la seva datació, mentre al presbiteri s’han pogut identificar un conjunt de retalls a la roca i estrats d’anivellament que corresponen a estructures anteriors a les de l’actual església. La seva datació encara és prematura i caldrà esperar tant a la datació de les ceràmiques recuperades, com a l’excavació a l’exterior de l’església, al sector del claustre.

La imatge 3D de la zona excavada a l’exterior de l’església, generada a partir de desenes d’imatges fotogràfiques parcials, ens permet una visió de conjunt del sector que ha concentrat la major part de l’atenció d’ aquesta primera campanya.

El conjunt funerari ja conegut, format per les diverses tombes encastades al mur lateral sud de l’església, s’ha vist ampliat amb la localització de les restes d’una tomba i d’una ossera, connectades entre elles.

S’han pogut recuperar les restes de diversos individus, tot i que molt malmeses com a conseqüència d’un espoli que suposem anterior a les obres de restauració de l’església realitzades al segle XVI, en el moment de la secularització del Priorat. Aquesta concentració de tombes es correspon amb l’objectiu fundacional de fer de Sant Genís el panteó familiar dels Castellvell. Caldrà ara procedir als estudis antropològics, tot i que això no permetrà en cap cas identificar la pertinença a aquesta nissaga.

Les restes d’una escala ens assenyalen un dels accessos des de la plataforma inferior cap a la zona dels claustre, a tocar de la zona excavada parcialment per Isidre Clopas el 1937, on va recu-perar la coberta d’una tomba també espoliada i que avui es conserva a Santa Margarida.

Dins l’àmbit corresponent al claustre s’ha identificat diversos forats de pal, alguns cir-culars i altres quadrangulars, que podrien correspondre a estructures anteriors a les del monestir (imatge de l’esquerra).

En aquest mateix espai s’han trobat ele-ments constructius relacionats amb les es-tructures del claustre, que possiblement permetran en el futur identificar-ne la dis-posició original, molt alterada per l’espoli sistemàtic del monument per a la reuti-lització de la pedra (imatge dreta).