MARGARITOS

La meva vinculació amb Santa Margarida ve donada per haver participat, essent estudiant d'Història, en quatre campa-nyes d'excavació entre 1997 i 2001. Amb la perspectiva que donen els vint anys que han passat des d'aleshores, puc dir que haver participat en aquestes campanyes va suposar una de les expe-riències més enriquidores de les que he gaudit i va ser així sens dubte per les persones tan excepcionals que hi vaig trobar.

A Martorell hi vaig trobar un equip de recerca format per persones que esti-maven la feina que feien i que volien fer-la de la millor manera possible, preocupant-se d'estar a l'avantguarda en la metodologia i les tècniques. L'estimació per la seva feina i pel patrimoni no es limitava a la recerca, si no que s'estenia a la difusió, que es feia palesa amb els plafons, les jornades de portes obertes per explicar el jaciment als visitants i les activitats del CEM.

I tant important com això era la volun-tat de transmetre el seu coneixement als que hi anàvem a aprendre. Des del primer moment facilitaven que els estudiants participéssim en totes les tasques arqueològiques i quan no arribàvem a més, solucionaven els nostres dubtes amb l'eficaç senzillesa que només pot assolir qui realment domina una matèria.

He de confessar que no han estat poques les vegades que jo mateix, quan he hagut d'explicar a nous estudiants alguns dels conceptes arqueològics més complexos, he fet servir les explicacions que vaig rebre aquí, doncs no n'he trobat de millors.

D'altra banda vaig tenir la sort de coin-cidir tots els anys amb uns companys, estudiants entusiastes, que contagiaven les ganes d'aprendre i esforçar-se, que ajudaven a suportar la calor amb riures, i que hores d'ara alguns continuen aquesta mateixa tasca formativa amb les mateixes virtuts. Tot aquest aprenentatge inavaluable es feia en un ambient que trencava amb la rigidesa del món acadèmic, gaudint al contrari d'una proximitat amb els "professors" que ens tractaven de tu a tu, propiciant les discussions metodològiques més enrevessades als moments de feina i les xerrades sobre qualsevol altre tema en unes de les sobretaules més plaents que recordo. Aquest ambient extraordinari permetia a més compartir idees també amb companys vinguts de lluny, el que per a molts suposava ampliar considerablement el cercle social en què ens movíem. Si a tot això hi afegim que succeïa en una època lliure de mòbils, quedarà clar que les estades a Santa Margarida eren uns dies de meravellós i profitós aïllament de la rutina.