La publicació de l’Apunts de primavera coincideix enguany amb un cicle electoral dens. Aquest és especialment rellevant pel que fa a les eleccions municipals, en les quals escollim entre propostes polítiques que tindran un impacte més directe sobre els ciutadans. També són les que ofereixen l’oportunitat d’una interlocució directa amb les diferents candidatures i, per tant, amb un major sentit democràtic. És per això que hem volgut donar un contingut específic a aquest número del nostre butlletí, precisament per obrir debat sobre la gestió del patrimoni històric, cultural i natural del nostre poble.
No és una qüestió secundària, donat els vectors que conflueixen sobre el concepte de patrimoni. Un concepte certament difícil de definir, i alhora variable. En darrera instància, té la consideració de patrimoni allò que d’una manera colWlectiva, més o menys amplia i amb una marge considerable d’ambigüitat, acabem integrant en una llista d’elements.
Aquesta llista es nodreix a partir de variables molt diverses, que van des de la nostàlgia, valors identitaris i de cohesió social, econòmics, de caràcter turístic, fins als de caràcter científic. Es configura així una llista que a més, en alguns casos, pot ser vista com a font de conflicte per part d’alguns actors. Per exemple, la conservació d’un arbre centenari en relació a una edificació que es vulgui dur a terme, la conservació d’una fesomia urbana, la implantació d’una infraestructura i la presència de restes arqueològiques, etc. Precisament per això és clau, per una banda, definir polítiques, i per altra, incorporar instruments propis de la gestió.
Des del CEM, en el marc del conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Martorell pel període 201 8-2021 , estem treballant en la confecció d’un instrument que aplegui de manera sistematitzada la informació sobre el patrimoni de Martorell, en un sentit ampli, que documenti tant el que avui es conserva, com aquell que ha desaparegut.
Es tracta d’una eina, que posteriorment serà accessible de forma oberta, i que ha d’ajudar a disposar d’informació fiable i rigorosa, en la qual es pugui recolzar la presa de decisions, alhora que també servir d’instrument de consulta i difusió.
Actualment la informació sobre el nostre patrimoni es troba dispersa entre informació bibliogràfica, la que conté el POUM de Martorell, el Mapa de Patrimoni elaborat per la Diputació de Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/), al web de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat (http://cultura.gencat.cat), o a la Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Martorell). Una dispersió que dificulta la consulta i l’actualització de la informació, que sovint mostra contradiccions entre les diverses fonts.
El Centre d’Estudis Martorellencs es va fundar tenint entre els seus objectius, ser un espai de colWlaboració entre investigadors, persones interessades en l’estudi, la conservació i la difusió del patrimoni, i les institucions públiques, amb especial rellevància de les municipals. Creiem que des de 1 972, ara fa quaranta set anys, hem aconseguit mantenir-nos en aquesta voluntat.
I és sobre la importància d’aquesta permanència en el temps que volem fer èmfasi. Les actuacions que afecten el patrimoni, per la seva incidència en el desenvolupament i transformació urbanística i del territori, pels temps necessaris pel que fa al desenvolupament de la recerca i la difusió, calen polítiques consensuades a mig i llarg termini. És precisament des d’aquest enfocament quan el patrimoni esdevé valor per a la societat.
A les pàgines següents us oferim la visió que en tenim des del CEM i les preguntes que creiem que ens hem de formular com a col·lectivitat.