EDITORIAL

Just coincidint amb el final de l’any 2020 i a les portes del 2021 publiquem aquest nou número del nostre butlletí. Un moment idoni per recapitular com ha estat l’any que s’acaba i com des del CEM encarem el que és a punt de començar.

És ja un tòpic dir que el 2020 ha estat especial en tots els sentits i ha capgirat bona part del que teníem programat. Malgrat això, estem satisfets de com hem pogut superar les limitacions derivades de les mesures sanitàries i dur a terme els treballs de recerca programats i desenvolupar un pla de difusió que vam haver de replantejar per adequar-lo a un entorn online que no ens desconnectés d’aquelles persones que participen de les nostres propostes.

Just ara s’albira un primer pas per avançar en el camí per fer recular la pandèmia, davant del qual no hi escau l’autoengany, confonent-lo amb el retorn al que fins fa poc menys d’un any enteníem com a normalitat. Per tant, la nostra programació de cara al 2021 s’emmarca en un context que preveiem encara condicionat per la presència de la Covid-19.

La societats evolucionen i avancen de la mateixa manera que ho fa el coneixement: plantejant-se preguntes. Cap altra acció l’impulsa. I en un món com més va, més complex, on es parla amb molta facilitat d’intel·ligència artificial, cal recordar que primer que res ens cal consolidar la humana. La intel·ligència artificial ens proporciona informació, però no formula interrogants, en tot cas ens els posa al davant.

La formulació de les diverses vacunes en un temps realment rècord, ens pot dur fàcilment a un falç optimisme davant la realitat que se’ns ha plantejat aquest mesos: la nostra vulnerabilitat. I aquest virus, i els que poden venir, com ha passat durant segles, no és l’únic factor de vulnerabilitat. Com a societat tenim reptes per afrontar-ne d’altres que de forma més callada han anat transformant el món, en bona part per la nostra pròpia acció, i per això mateix esdevenen tant o més perillosos i davant dels quals no podem pensar que serà solament la Ciència qui ens traurà les castanyes del foc. De moment el que ens aporta la Ciència és l’avaluació dels efectes de certs comportaments, les possibles mesures per a contrarestar-los i el coneixement per trobar les millors respostes a les nostres preguntes.

Tot plegat palesa la necessitat de posar en valor la recerca, en tots els camps, l’educació, la cultura i la sanitat. Quan aquests puntals de la societat reben el suport que els cal, aquesta avança. Quan no, recula i s’incrementen les desigualtats. I no podem deixar de banda que a cap dels quatre es destinen recursos suficients. Els pressupostos dedicats a recerca, educació, cultura i sanitat són magres i ja no cal dir les retribucions de les persones que hi treballen.

Des del CEM treballem des del voluntariat per contribuir al progrés de la recerca i el creixement cultural en l’àmbit que ens és propi: el coneixement històric i del medi. És fonamental que el nostre patrimoni s’investigui, es preservi i es doni a conèixer, com ho és que la divulgació no es confongui amb la banalització. Quin sentit tindria aquesta recerca si no ens ajuda a comprendre la complexitat de les societats? Ens cal reexplicar la història per què no són els relats èpics els que ens ajudaran en aquest camí. Ens cal una història i un coneixement del medi que ens permetin afrontar el present i configurar un futur millor des de la complexitat, bandejant simplificacions nascudes de la ignorància, quan no de la voluntat de manipulació. I en això treballem i seguirem treballant. Aquest és el compromís del CEM i el de les persones que hi col·laborem.