Alfred Mauri Martí
Cada vegada es més sòlid el trencament amb una recerca històrica que parcel·lava el coneixement segons les fonts utilitzades (estudis documentals, arqueològics, artístics, et.), en benefici d’una necessària integració de la informació més enllà de la disciplina que la proporciona. L’arqueologia del paisatge ha contribuït de forma considerable a aquest procés, que de fet ha dut a una certa dissolució d’ella mateixa. Avui la recerca històrica integra el paisatge i l’analitza amb metodologia arqueològica, el que no significa la seva excavació física, sinó la identificació i documentació de les traces que cada període hi ha deixat i encara són perceptibles actualment en el territori o que les hi podem ubicar a partir de la informació proporcionada per altres fonts (documentals, gràfiques, orals, etc.).
L’interès d’aquest enfocament paisatgístic rau en el fet que el paisatge és l’expressió territorial de l’acció col·lectiva i global de la societat en cada moment i de les seves interaccions internes i amb el medi. Accions i interaccions que deixen la seva petjada més enllà del temps i les circumstàncies que la van generar. El traçat de camins o els carrers, els noms de lloc, els límits de les propietats, la forma dels camps, l’emplaçament de les cases, dels castells o les esglésies, dels cementiris... cada un d’aquests elements constitueixen documents que es manifesten en el territori com a evidències de les prioritats, interessos, organització social, formes de fer i explotar els recursos, etc., de cada moment i que s’han anat superposant al llarg del temps. Cada nova configuració es veu condicionada per l’anterior, de la qual en conserva traces i a la qual n’hi superposa de noves.
Aquest enfocament és el que estem aplicant al projecte de recerca que desenvolupem al territori del que va ser el priorat de Sant Genís de Rocafort, que inclou els dos jaciments ens excavació arqueològica de Santa Margarida i del monestir de Sant Genís de Rocafort. Avui deixem de banda aquest territori per estendre el nostre interès al que constitueix el terme municipal de Martorell, de l’evolució del qual mostrarem diversos exemples, així com el recull d’algunes fonts d’informació conegudes però poc difoses.