Pas a pas: Martorell vist pels excursionistes del segle XIX

Alfred Mauri Martí

Barri a barri

La construcció urbana de Martorell és fruit d’un llarg procés que comença al segle XI amb un primer nucli que s’articula a banda i banda del camí, en el tram entre el riu Anoia i l’actual plaça de l’església, que progressivament s’estendrà fins a tocar el Llobregat, en direcció al Pont del Diable i el Congost. El nom original de cada carrer ens ho recorda, especialment l’anomenat ja al segle XVII com a carrer Nou (actual de Pere Puig).

Butlletí de l’Associació d’excursions Catalana

75 anys separen la imatge de Martorell de la pàgina anterior de la que il·lustra aquesta. Correspon a l’obtinguda en un vol fotogramètric de 1945 i ens mostra una àrea urbana pràcticament limitada als nuclis de la Vila, de Can Carreres i algunes cases a tocar de la carretera de Piera, als quals es pot afegir el que formava la colònia de Can Bros. L’espai que avui ocupen els nous barris i polígons industrials formava en aquell moment una extensa àrea agrícola amb un notable predomini de la vinya, amb algunes àrees d’horta a la vora de l’Anoia i a la zona que ocupen els polígons industrials a tocar del Llobregat.

L’excursionisme català va començar a descobrir el territori al darrer terç del segle XIX. En són testimoni les actes de les excursions de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i de l’Associació d’Excursions Catalana, ambdues antecessores del que a partir de 1890 seria el Centre Excursionista de Catalunya.

En nombroses ocasions els excursionistes, amb un concepte diferent en part del que avui entendríem com a tal, visitaven o passaven per Martorell, esdevingut un nucli de comunicacions encara més potent amb l’arribada del ferrocarril el 1856. Fruit de les successives visites són les actes en les quals recollien les seves impressions i observacions i que posteriorment eren publicades en els respectius butlletins de les entitats. És en aquests on trobem informació que podem superposar a la visió que ens ofereixen les imatges i apropar-nos a la vida que es desenvolupava en aquest territori.

Hem seleccionat per publicar íntegrament el text de l’acta de l’EXCURSIÓ COL·LECTIVA Á MARTORELL Y AL CASTELL DE SANT JAUME, redactada per Cayo Cardellach y Anfruns, i publicada a les pàgines 206 a 219 del Butlletí mensual del mes d’octubre de 1884 de l’Associació d’Excursions Catalana. Reproduïm l’acta en el seu redactat original, anterior al català normatiu, si bé hem reformatejat el text distribuint-lo de forma contínua i encolumnat.

El Martorell que ens descriu pervivia en bona part el 1945, quan encara l’activitat agrícola era predominant i les transformacions urbanes eren molt limitades i de poc impacte. Trobarem en el text descripcions pròpies d’una visió bucòlica en uns casos, acompanyades d’informació de caràcter més científic com la recollida de dades meteorològiques o la recol·lecció d’exemplars de fòssils. L’interès dels visitants els porta a identificar la tipologia tradicional dels habitatges, la forma com es desenvolupava l’activitat vitícola, alguns costums, llegendes i tradicions desaparegudes... culminant amb una visita detinguda a les runes del Castellvell de Rosanes (castell de Sant Jaume) i al museu fundat per Francesc Santacana.

Òbviament el text conté errors en algunes informacions de caràcter històric, com l’atribució als templers del monestir de Sant Genís de Rocafort, però això no li resta valor com a document per apropar-nos al Martorell de fa 136 anys.