Alfred Mauri Martí
Als humans ens agraden les històries. L’atracció pels contes durant la infància s’estén en l’edat adulta a la novel·la, el teatre, el cinema, les sèries... Necessitem històries, reals o de ficció, que ens acompanyin ja sigui com a referents o simplement pel lleure. I una part d’aquestes històries es construeixen sovint en relació a esdeveniments històrics. De fa temps, l’anomenada novel·la històrica o les sèries basades o inspirades en fets o períodes històrics gaudeixen d’un èxit notable que, sense posar-los en qüestió en quan al seu objectiu i finalitat, cal no confondre amb el coneixement que deriva de la recerca històrica.
Amb el pas del temps la investigació històrica ha evolucionat tant pel que fa als seus objectius com a la metodologia, incrementant alhora el seu abast. Una història que podríem anomenar de perfil èpic, adreçada a la glorificació de personatges, nacions, esdeveniments, etc., s’ha vist superada per una recerca que es pretén més global, construïda des d’una integració de fonts i que en conseqüència, permet aproximar-se a la comprenssió i coneixement de les societats i de les seves dinàmiques des d’una perspectiva que no es limita als relats generats des del poder.
No sense dificultats, es trenquen així molts dels biaixos que han marginat societats i col·lectius desproveïts de capacitat directa per a la construcció d’un relat alternatiu al del poder. També l’evolució de la disciplina porta a parar atenció en aspectes o col·lectius que abans quedaven al marge, malgrat sí que són presents en les fonts històriques. La història, com qualsevol altra ciència, evoluciona en els seus mètodes i en els seus resultats, de manera que no podem parlar mai d’una història definitiva.
És necessari tenir-ho present, com ho és ser conscient de la importància del relat que se’ns presenta. Malgrat que els que ens vam decidir per aquesta disciplina hem hagut d’escoltar en múltiples ocasions les referències a la seva escassa o nul·la utilitat, veiem com en canvi hi ha sempre un interès dels grups de poder per apropiar-se’n. Una prova irrefutable de la seva capacitat de transformar la societat. O de controlar-la. Tenim exemples vinculats a la nostra història recent, com l’interès d’alguns grups polítics per controlar el discurs sobre el franquisme o la Transició. O la pressa d’alguns polítics per escriure les seves memòries de manera quasi immediata als fets, sense cap mena de perspectiva en el temps.
Ho podem veure avui en els anomenats mitjans de comunicació, però també la història és plena d’exemples de manipulació amb la voluntat de confondre i crear estats d’opinió favorables a interessos i poders dominants. Ens cal ser més crítics que mai davant la facilitat de la nostra societat en la difusió de la informació.
Com més complexa és una societat, major és la importància del coneixement històric per a comprendre-la i per a la presa de decisions. No podem pensar en una història “objectiva”, però sí en una història amb unes bases metodològiques i epistemològiques sòlides. D’aquí la importància que sigui present en els diferents nivells educatius i de la destinació de recursos a la recerca.