A CASA NOSTRA: Arqueologia sota la cendra

Durant unes quantes setmanes des del CEM hem recorregut bona part de la zona afectada per l’incendi que el passat mes de juliol va arrasar bona part de la riquesa forestal de la serra de l’Ataix i les Torretes, ja de per sí en una situació precària per les moltes pressions que ha patit la zona. Diverses sortides de reconeixement, que encara continuarem en els proers mesos, ens han permès identificar un seguit d’elements patrimonials que cal posar en valor i preservar. Justament en el número 19 d’aquesta publicació parlàvem del paisatge com a document històric, tot assenyalant com l'activitat humana acumula sobre el territori traces que documenten la configuració de les societats que les han generat.

Durant segles aquest espai forestal ara cremat ha estat inexistent i el seu lloc era ocupat per la vinya i també alguns cultius d’olivera i ametllers. Les dues figures que il·lustraven l’article citat més amunt eren un clar testimoni gràfic d’aquell paisatge als inicis del segle XX.

Progressivament, i ja especialment a partir dels darrers anys de la dècada de 1950, l’agricultura a la zona de muntanya decau totalment i s’inicia un procés natural espontani de recuperació del bosc, tot i que de manera molt lenta.

El 1963, després de la tromba d’aigua que va descarregar sobre la muntanya el setembre de 1962, es van fer treballs de repoblació, poc exitosos, alhora que es construïen diversos murs als torrents sobre el nucli de la Vila per reduir la velocitat de l’aigua i els efectes de l’erosió.

Ara, sota la cendra de l’incendi es fan visibles les infraestructures que feien viable l’explotació agrària de la muntanya: marges, barraques de vinya, refugis, rases de desaigua, camins... I també les traces d’una altra activitat que hi va tenir lloc durant segles: l’explotació de les pedreres de gres roig, o pedra d’esmolar, com es coneix popularment.

Podem fer una lectura nostàlgica, si volem, de tots aquest elements, però cal anar més enllà per veure el seu valor i, també, els beneficis directes que ens proporcionen en el seu estat actual i que justifiquen per si sols el seu manteniment. Justament setmanes després de l’incendi, dos episodis de pluja torrencial van afectar la mateixa zona, arrossegant importants quantitats de sediments. Doncs be, si els efectes de l’erosió sobre una terra nua de vegetació no van ser més greus, es deu en part a la presència d’aquests marges que sostenen les terres de les feixes de cultiu i les rases que canalitzen les aigües. Elements que malgrat haver perdut la raó per a la qual van ser creats, mantenen la seva funcionalitat.

Més enllà d’això, hem de considerar-los elements arqueològics que ens parlen d’uns usos del territori i d’unes tecnologies, com l’obra amb pedra seca, que formen part del nostre passat i també del patrimoni etnològic. Una part important de la història de Martorell es troba entre aquests marges, barraques i demés, resultat d’un esforç continuat per aconseguir treure el màxim profit d’una terra no precisament agraïda ni fàcil de treballar. També testimonis d’una activitat que avui ens pot semblar aliena a Martorell, les pedreres, i que durant segles ha proporcionat la pedra vermella característica de les antigues construccions del nostre poble. Es tracta d’un patrimoni que alhora ens permet conèixer el paisatge històric d’un Martorell agrícola i els coneixements tecnològics associats.

Tot plegat fa imprescindible un treball de documentació d’aquests elements que permeti l’estudi, la preservació i la divulgació, tot fent possible integrar-los en un espai que avui és un pulmó fonamental pels martorellencs. Una acció a complementar amb la recuperació dels camins històrics i les petites fonts que recollien les aigües que s’escolaven entre els camps.

És una tasca on es fa imprescindible la col·laboració de totes aquelles entitats, associacions i institucions que compartim objectius en relació al patrimoni històric i al medi natural, aportant coneixements, recursos i treball que assegurin una gestió adequada i els beneficis socials.

Imatge satèl·lit tipus RGB (esquerra) i IRC (dreta) de la zona incendiada, obtinguda el mes de juliol (Conté dades de Sentinel Copernicus modificades per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El patrimoni que aflora sota la cendra exigeix un treball col·laboratiu de gestió per a la seva recuperació, recerca, conservació i difusió, retornant-li un paper actiu que el tregui de l’abandonament i la marginalitat. Els espais naturals no podem ser espais residuals.