PAS A PAS

L’arqueologia va néixer a redós d’una curiositat pel passat focalitzada en l’objecte i, per tant, amb un pes destacat del col·leccionisme. L’arqueologia avui s’ha tecnificat enormement, però la seva condició de ciència no l’ha adquirit per les eines que utilitza, sinó pels conceptes sobre els quals sustenta la seva acció i es defineixen els objectius. Aquest canvi, del col·leccionisme a la ciència, transcendeix l’objecte, que esdevé font històrica juntament amb tot allò que constitueix el jaciment arqueològic. És a dir, la finalitat de la recerca no és l’objecte, sinó copsar les evidències d’accions en el temps a partir dels rastres materials. Així, el jaciment arqueològic esdevé un tot on cada part esdevé font d’informació: cada capa de terra, la seva composició, els elements i objectes que conté, les evidències d’activitats humanes i de la natura... L’arqueologia recupera, analitza, interpreta i genera informació històrica.

En aquest procés l’arqueologia ha deixat de banda també el pes de la troballa casual, per donar pas a la prospecció, la prevenció i a la detecció de fonts arqueològiques que permetin avançar en la planificació de la preservació i de la investigació. Aquesta evolució de l’arqueologia, des del col·leccionisme a la ciència, la podem seguir a Martorell. Des dels inicis del col·leccionisme i els primers museus, com el que va fundar Francesc Santacana Campmany i segurament impulsor de les primeres excavacions arqueològiques documentades a casa nostra, fins els treballs desenvolupats pel CEM i altres actors en els darrers 50 anys.

El CEM, i més en concret l’excavació a Santa Margarida, no han estat aliens a aquest procés, sinó que n’han format part de manera activa. Des dels primers treballs el 1972 se segueixen mètodes d’excavació i registre innovadors. El 1981, quan s’inicien les excavacions programades al jaciment, es fa un salt qualitatiu de gran importància, de la mà de la Dra. Rosario Navarro, introduint el que els arqueòlegs coneixem com a mètode Harris, el qual va representar una autèntica revolució en el desenvolupament de l’arqueologia com a ciència. Santa Margarida és un dels primers jaciments de l’Estat on es va aplicar. Un fet que ha propiciat que puguem parlar de Santa Margarida com un jaciment que ha estat fonamental en la formació de centenars d’estudiants d’arqueologia, alguns dels quals i de diferents generacions ens acompanyen avui.

Però també ho ha estat en innovació, amb l’aplicació de tècniques de prospecció, en el desenvolupament de sistemes informàtics de gestió de la informació arqueològica, en l’aplicació de tècniques de documentació digital 3D i en un llarg etcètera. Una dinàmica d’innovació que ha esperonat alguns dels participants en els projectes de recerca del CEM a fer el salt cap a la professionalització especialitzada, contribuint així a normalitzar l’exercici de l’arqueologia com a professió. Ser arqueòleg no és una afició, és una professió.

Aquest procés ha fet que Martorell estigui present des de fa temps, i de manera habitual, en les publicacions científiques vinculades a l’arqueologia, però també a la innovació tecnològica i les humanitat digitals.

Amb tot, el cercle no seria complet sense prendre en consideració la importància de la divulgació. L’espai en el qual els resultats de la recerca prenen significació patrimonial en la societat. I aquesta ha estat i és una preocupació constant des del CEM. La recerca, finançada sovint amb recursos públics, ha de retornar a la societat. I ho ha de fer de manera entenedora. Així ens hem preocupat de promoure exposicions, visites i itineraris, publicacions de divulgació, jornades de portes obertes i d’incorporar recursos innovadors aprofitant les tecnologies digitals i de les que en són bon exemple les visites virtuals a Santa Margarida o a Sant Genís de Rocafort, el canal amb vídeos a YouTube o el repositori de reproduccions digitals 3D d’objectes arqueològics procedents d’aquests dos jaciments i que seguirem fent créixer.

Tot això no seria possible, ni tindria continuïtat, sense el que creiem que podem definir com a “voluntariat cultural”. Persones amb interessos diversos, que de manera desinteressada posen els seus coneixements i habilitats al servei d’un projecte cultural promogut des d’una entitat no lucrativa, com és el CEM.

Sense totes les persones que d’una manera o altra han estat o són actors en tot aquest procés, ara no podríem celebrar aquests 40 anys de treball a SM, de recerca històrica i recuperació del patrimoni de Martorell, els 50 anys de la fundació del CEM el 2022, ni assegurar la continuïtat de l’entitat amb la incorporació de noves generacions. No podem deixar de referir-nos també als lligams personals i amb altres entitats que tota aquesta activitat ha anat teixint al llarg dels anys. Un fet especialment significatiu per aquells que pensem que la clau del desenvolupament de la societat és la cooperació, abans que la competició.